FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de peixos condrictis, de cos més o menys aplanat, amb 5 fenedures branquials situades a la cara ventral del cap, amb les aletes pectorals amples i soldades als costats del cap, que inclou el peix serra, les tremoloses i les rajades. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal, etc. Cap1 2 1. Posar-se una cosa dins el carabassot. Bony al cap com a conseqüència d'un cop. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]